List of Abstracts

Jennifer Arnold: Creating identity in the blogosphere

Published in 2010 by Peirenne Press, the English translation of Maria Barbal’s Pedra de Tartera (Stone in a Landslide) has achieved what few Catalan translations into English have managed to achieve; it has been relatively well read and reviewed, and has had, and continues to accrue, a considerable internet presence. The translation, publication and reception of the novel however provide a fascinating case from which to study the way in which the translation process works and the effects that it can have on both the text and reader. Drawing on both sociological and textual approaches to translation studies, this paper will analyse the translation and reception of Stone in a Landslide and look at how, during this process, the publisher Peirenne creates a “version” of the novel and the protagonist which is then adopted and disseminated across the “blogosphere”. I will examine the ways in which Catalan identity in the novel is deconstructed and reconstructed through this process and consider the effects this could possibly have on the idea of translation as a means of promoting national and cultural identity.

Maria Victòria Parra Moyà: Una aproximació al Net. Art a través de J.M.Calleja i Lluís Calvo 

A partir de 1995 es parla de Net. Art per designar el conjunt de pràctiques artístiques que tenen la xarxa com a principi creatiu. Aquest fet les caracteritza, alhora, com a manifestacions alternatives als canals més canònics de difusió artística.

Al panorama català en són una mostra els treballs del poeta visual J.M. Calleja i el poeta textual Lluís Calvo. Les seves poètiques paral·leles convergeixen en el conreu del Net. Art com a pràctica que els permet treballar amb un suport i unes eines característiques que possibiliten altres punts de vista artístics. No obstant això, les respectives experiències presenten dissemblances: en Calleja la pràctica és individual i se centra en la cinètica; al contrari, Calvo s’interessa per la intervenció del receptor. A més, aspira a la pràctica del Net. Art amb esperit col·lectiu, un clar exemple és el projecte Epímone, creat amb Pedro Valdeolmillos.

Les obres d’aquests poetes demostren com l’espai digital amplia i potencia les característiques i horitzons de la literatura, però tot i els avantatges, la idea del Net. Art no ha captivat el panorama català. Crítics i artistes en cerquen el perquè, J.M. Calleja i Lluís Calvo tenen algunes respostes al respecte.

Holly Pike: Virtual non-places: Les Corts prison online and in narrative

During Spain’s Franco regime thousands of women were incarcerated within Les Corts prison, Barcelona, for political crimes deemed against the state and against their gender. Imprisoned, the women endured brutal conditions of overcrowding, lacking facilities, and torturous experiences. Once a stately home, before being transformed into an institution for ‘wayward women’ under the regime, this building has since been demolished to make way for a large Corte Inglés. Razed to the ground under the guise of city regeneration, the prison institution persists within cultural products and archives that pay homage to this site of regime oppression. This presentation will examine two contrasting instances of twenty-first century cultural memory of Les Corts: the testimonial narrative Presas  (2005) by ex-political prisoner, Tomasa Cuevas, and the online archive Memoria de presó de les Corts (2006). Considering these sources with reference to space, place, and Augé’s concept of ‘non-place’, this presentation explores representations of Les Corts as postmodernist images of the regime that intersect with discourses of deviance. It thus argues that, by considering such sources, we can gain greater understanding of how discipline informs space, place, and the body.

Laia Manonelles: Antikeres; la pràctica artística col·laborativa

L’ètica de la cura pot relacionar-se amb pràctiques artístiques col·laboratives en les quals es fusiona l’experiència vital amb l’artística. Aquesta estreta vinculació entre l’esfera íntima i la social ens remet a la consigna “Allò personal és polític” (1969), de la feminista Carol Hanisch, que serveix de punt de partida a nombroses artistes que decideixen enfocar allò que tradicionalment no ha transcendit l’àmbit domèstic. Aquestes premisses s’articularan a partir del projecte Antikeres, la tercera part de la Trilogia de la privadesa (2004- 2010) de Marga Ximénez i Nora Ancarola, en la que les artistes proposen un treball coral i participatiu en el que recullen –mitjançant entrevistes filmades en vídeo– els relats i les imatges facilitades per diferents persones que reflexionen sobre les seves experiències en relació a la cura d’infants, ancians i malalts. Antikeres aprofundeix així en les relacions familiars, compartint i exposant allò que la societat invisibilitza: la malaltia i els processos de dol.

Jordina Sala Branchadell: Translating a poetic narrative into flavours and smells: the use of digital technology in El Somni

This paper will look into ‘El Somni’ a unique attempt to create a new artistic experience where videoart merges with cuisine in order to overcome the two-dimensional sensorial scope (audio and visual) of a conventional poetic piece of work and incorporate smell and flavour to a poetic narrative.  This interdisciplinary artistic experiment by Francesc Aleu and the Roca brothers, among other collaborations,  took place on May the 6th 2013 in Arts Santa Mònica, Barcelona, and was an example of an innovative use of digital technology to transform a delightful feast into a poetic message. Were flavours and textures just a redundant complement of the already strong and effective communicative power of images, voices and music? Did guests manage to intellectually read gastronomic poetry? I intend to examine all these questions by analysing the documentary film and the book about ‘El Somni’ published soon after this special meal.

Sonia Lombao: Canvis discursius a l’accionisme català dels anys setanta

L’evolució de les lluites sociopolítiques durant el tardofranquisme i el postfranquisme pot ser entesa com principi d’aparició, desenvolupament i decadència de l’accionisme a Catalunya. Algunes fonts posen en un plànol d’influència equivalent aquest context i l’admiració dels joves artistes per les avantguardes. Tanmateix si apliquem les teories d’autors com M. Foucault al cas català, es posa de manifest que la mirada al passat està sotmesa als vertiginosos canvis sociopolítics, i un exemple d’aquesta submissió es pot veure al canvi discursiu de l’artista Jordi Benito. La fidelitat als marges legals i ètics de les seves accions connecten amb les particularitats de la emergència d’aquesta època històrica. En aquest sentit, els conceptes d’art psicològic i visionari definits per C. Gustav Jung es poden relacionar amb a les seves accions perquè confirmen, per un costat, les diferències del canvi discursiu i, per altre, com aquest canvi el converteix en un cas paradigmàtic del moviment.

Mariona Masgrau Juanola: La influència del concretisme en la poesia visual catalana dels anys setanta

Aquesta contribució vol exposar com algunes de les aportacions cabdals del concretisme brasiler (grup Noigandres) i suïssoalemany (Gomringer) els anys setanta tenen un gran impacte a Catalunya; la poesia però sobretot els manifestos i estudis teòrics d’aquests grups suposen un revulsiu cabdal per començar a explorar amb intensitat tot el potencial d’aquesta proposta poètica intermedial i ajuden a consolidar-lo com a gènere. La creació de noves figures retòriques i estratègies tècniques aquests anys és abassegadora i s’esdevé cada cop en més països i nuclis poètics.

A Catalunya, Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet són fortament influïts pel concretisme (com ho demostren, per exemple, l’exposició conjunta que organitzen el 1971 a Lleida amb el nom -diàfan en intencions- de poesia concreta); però alhora fan també grans aportacions a la renovació de la poesia visual i contribueixen a donar-li densitat a nivell europeu i internacional, com evidencia la seva participació a grans antologies internacionals al llarg d’aquesta dècada i la subsesgüent.

Aquesta comunicació, mitjançant un núvol intermedial de paraules i imatges, es proposa revisar la influència del concretisme en Brossa, Viladot i Iglésias però també fer emergir les troballes retòriques cabadals d’aquests autors en la poètica visual internacional.

Noèlia Díaz-Vicedo: La paraula porta entre mar i mar: poesia i exili en Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló

La relació entre poesia catalana i exili és inevitable quan fem referència al segle XX. Els esdeveniments històrics van derivar en un exili polític que ha donat tot un cos d’investigació importantíssim i unes conseqüències essencials per al conjunt i el seguiment de la literatura catalana contemporània.

En aquesta comunicació analitzaré la qüestió de l’exili en relació a la poesia des d’un punt de vista no geogràfric ni polític, sinó simbòlic. Tenint com a punt de partida un dels preceptes del feminisme italià il pensiero della diferenza sessualle: partire da séanalitzaré com en els llibres Raó del cos de Maria-Mercè Marçal i Poemes d’amor de Montserrat Abelló plantegen una qüestió imprescindible per al feminisme català: la relació entre llenguatge i cos.

Elisenda Marcer: Antoni Padrós o la voluntat desestabilitzadora

Aquesta comunicació pretén estudiar de quina manera determinades pràctiques transmedials en el cinema de la dècada dels setanta a Catalunya aconseguiren, malgrat la manca d’infraestructura tecnològica, suport institucional i l’aplicació fins al 1977 de la llei de censura cinematogràfica, articular la crítica social amb els discursos estètics de l’avantguarda audiovisual, tant europea com nord-americana. Partint d’una revisió i aplicació de les teories sobre la intermedialitat, la present intervenció centrarà l’anàlisi en el curt Ice Cream (1970) d’Antoni Padrós, per la seva insistència a l’hora de crear espais de confluència entre les arts des de plataformes i circuits alternatius. A banda de realçar l’abast d’aquestes mostres de cinema experimental, la repercussió de les quals es debatia entre la invisibilitat dels marges i la imminent eclosió dels mitjans de comunicació de masses, s’examinarà la idea d’obra d’art, entesa com a procés de transformació continu gràcies a la interacció amb diversos mitjans.

Matilde Obradors: Jugar amb el temps més enllà de les “dictadures de la imatge”


Les obres del Barcelona Loop Festival, juguen amb el temps i ho fan fora de las “dictadures de la imatge”. “La tecnificació dels mitjans audiovisuals, serveix als artistes en la mida en què els hi permet desplegar els límits de la imatge en relació a la seva funció representativa”. A priori poden rebutjar la narrativa clàssica, els plans curts, el ritme ràpid i les accions explícites, però no tenen cap recança en entrar en dinàmiques narratives del cine i el documental si els procediments són útils per expressar el que volen.

Els vídeos premiats al Loop Festival del 2003 al 2013, toquen fonamentalment temes de caràcter social, qüestionen els valors hegemònics de la nostra societat i reflexionen sobre la condició humana.

L’humà com botxí d’ell mateix. La imatge arquetípica del “capitost” que gravita en tota societat. Els mites de la felicitat completa, conservar la pau dels primers dies del món, la interioritat alada, crear nous mons…; el vol màgic…

El videoart és el “mediador” que permet la unió dels contraris. És la força del que és ínfim. És la dissecció de l’ésser humà en els seus múltiples excessos.

Margalida Pons: Ester Xargay, videocreació i indisciplina

Valent-se sovint de la combinació d’elements visuals, sonors i cinètics, Ester Xargay ha transitat per formes diverses de creació (poesia, videoart, novel·la, performance, assaig, guió…), sempre des del qüestionament de les marques prototípiques que defineixen —i separen— els gèneres. D’acord amb aquesta dimensió dialògica, la seva producció accepta aparentment sense problemes les qualificacions d’interartística i interdisciplinària. Tanmateix, utilitzar el concepte d’interdisciplinarietat —entès, com proposa J. T. Klein, com a exercici d’integració més que no pas com a simple juxtaposició— implica, d’alguna manera, una assumpció acrítica de la noció de disciplina, vinculada al que Foucault formalitzà sota el binomi coneixement/poder. A partir de la lectura d’algunes de les videocreacions de Xargay, aquesta comunicació pretén explorar la seva visió «indisciplinària» de les arts: la seva pràctica no es basa en la creació de ponts amigables entre llenguatges, sinó en la construcció de vincles sovint conflictius que no es resignen a la confluència i que, per tant, desobeeixen les convencions d’aquestes mateixes arts i generen noves formes de coneixement. Peces com «El comtat de l’altre món» (2006), «Autoretrat» (2008) i «Clar i net» (2014) serviran per il·lustrar aquesta proposta de lectura.

María Escobedo: Livestream Performance: corporeal and transcultural scenes for a connected and global live environment, the Internet, within the work of Maria de Marias and Andrew Colquhoun.

From 2001 to 2006 María de Marías and Andrew Colquhoun produced, directed and performed TEATRE VIRTUAL with the objective to establish relations between the scenic arts and Internet. TEATRE VIRTUAL was first presented in the Mercat de les Flors theatre in Barcelona and at the Digital Olympiad of Athens in 2002; and in a second cycle, in coproduction with CICV Pierre Schaeffer, France, at the Gaité Lyrique, Paris, and the Centro Nacional de las Artes in Mexico City, where a major residency was made during 2004 and 2005. TEATRE VIRTUAL is documented online at: http://www.teatrevirtual-mercatflors.net and http://www.teatrevirtual.net. The approach to the Internet was founded on the thesis put forward by the cultural theorist and urbanist Paul Virilio who describes the online environment in terms of an implosion of times and spaces: a disencarnation that subverts the very reality of the present. In relation to the corporeal body of the actor, the thinking of the philosophers Henri Bergson and Gilles Deleuze resonates. For Bergson virtuality is an “ontological memory”. For Deleuze, “Duration is essentially memory, consciousness and freedom. It is consciousness and freedom because it is primarily memory”, or indeed a virtual coexistence of cultures and eras. Integral to the performances of TEATRE VIRTUAL was the construction of durations and presences of the body for an online environment as an Imaginal Anthropos “to explore and create ways of being human”. This dialogue with other traditions, knowledges and temporalities equally refers to the notion of the “telluric body” created by the performance artist Albert Vidal. At the core, the play, revealing the human imaginary, to transgress the principles of cartesian rationalism, of the closed system, as a non-determined process or motion, a “flow in continuous change, and transition, and becoming”, sharing both – play and imaginary – pleasure, lightness and freedom.

Anna Vives: Salvador Dalí and his Self-representation

Salvador Dalí is well known as a provocative artist, and this includes his flirtation with the far right. After a generally highly regarded Surrealist phase and his early attempts at elaborating a theory of the paranoiac-critical method, André Breton expelled him from Surrealism in 1939 following the production and display of works such as The Enigma of William Tell (1933) and The Weaning of Furniture-Nutrition (1933-4). These works represented both Nazi and anti-Lenin material and meant the end of an era for Dalí, who would from then on be referred to as Avida Dollars. Dalí’s flirtation with Fascism did not stop in the 30s, as one can observe in Equestrian Portrait of Carmen Bordiu-Franco (1974). This paper focuses on two main elements that I believe to be of great importance to understand this less popular facet of the artist: on the one hand, Dalí’s self-representation as a genius, and on the other hand his own mockery of Fascist characters and ideas. In short, his engagement with Fascism, albeit unfortunate, does not seem to be a direct choice but a consequence of his self-representation as a genius.

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s